Un nou repte de l’administració pública: la gestió del coneixement

Per Júlia Pallarols

El coneixement és un recurs que ens permet interpretar el nostre entorn,  però el més important és que ens dóna la possibilitat d’actuar. El coneixement es troba en les persones i en els objectes que aquestes utilitzen, en les organitzacions a les quals pertanyen, en els processos i en el context d’aquestes organitzacions. En aquesta direcció, la gestió del coneixement consisteix en estratègies per captar el coneixement i l’aplicació d’aquest tractant de desenvolupar-lo, utilitzar-lo i aplicar-lo de manera útil tant a nivell individual com a nivell d’organització. És important aprofitar l’experiència que proporciona coneixement, les habilitats, les destreses, les aptituds, per així aconseguir fer les coses de manera eficient, rapida i efectiva, aquest concepte s’anomena know-how.

La gestió del coneixement treballa amb una sèrie d’instruments que permeten fomentar la creació de coneixement així com millorar i fomentar la transmissió d’aquest. Aquests instruments són les bases de dades que permeten fer cerques i catalogar documents, les intranets i els portals de l’empleat que contribueixen a una millor comunicació, les eines que faciliten el volum de treball així com eines que ajuden al treball en grup, ja que aquest treball en grup resulta fonamental tant per la creació i transmissió de coneixement mencionat anteriorment, fomentant que tots els membres d’una organització en surti beneficiat.

Cal analitzar i entendre la situació actual que estem vivint, sobretot pel que fa a la globalització, els canvis en l’economia i les noves tecnologies, i com aquests elements han fet que la gestió del coneixement actualment adquireixi molta importància.

El procés de globalització ha fet que les grans empreses, consultores i multinacionals vegin clar que el coneixement que tenen en una part del món sigui aplicable a altres parts on comparteixin interessos semblants. Tanmateix, les noves tecnologies han aportat una sèrie d’eines i metodologies que permeten fer moltes coses relacionades amb el coneixement. La tecnologia ha donat la clau per a fer tot un seguit de processos que ara es poden automatitzar o estructurar i  permeten gestionar una mica més el coneixement.  Alhora, el coneixement i la informació són cada vegada més importants, com a recurs i també com a producte. Les empreses s’adonen que hi ha persones que tenen un coneixement que és vital per a l’organització. És necessari que tot el capital en forma de coneixement que té l’organització es quedi dins d’aquesta organització, així parlem d’economia del coneixement o de l’ informació.

Cal entendre, per tant, la Creació i Gestió del Coneixement (CGC) com una “estratègia organitzativa que comporta estratègies processuals d’identificació i captació de coneixement, de tractament, desenvolupament, creació i socialització i d’utilització i aplicació del mateix coneixement, i que té implicacions tant a nivell individual del professional com a nivell organitzatiu”.

Un bon exemple és la CORH (Comunitat de Recursos Humans) de la Diputació de Barcelona; el seu objectiu és formar els professional i millorar el seu rendiment. No pretén només innovar sinó també saber utilitzar els recursos de coneixement existents a la comunitat. La Diputació de Barcelona desenvolupa el treball en xarxa amb els ajuntaments. Això suposa treballar junts per compartir objectius i crear més benestar que arribi a tot el territori i per millorar la qualitat dels serveis, el saber fer dels professionals i difondre les bones pràctiques. També significa sumar esforços, informació i recursos per augmentar el seu rendiment: més i millors serveis amb els recursos existents, optimitzant els recursos humans, tècnics i materials, aplicant economies d’escala compartint coneixements i evitant duplicitats d’estructures. Es consolida com a plataforma de professionals que no només comparteix informació, dades, neguits, estàndards i bones pràctiques, sinó que gestiona coneixement, prepara professionals, fomentant el canvi i la millora en les seves pròpies organitzacions.

L’ Administració pública afronta nous reptes juntament amb la gestió del coneixement. La modernització i l’ innovació han de ser els motors que han de promoure canvis i millores substancials, per poder passar d’un model tradicional a un nou model que aposta per les tecnologies, les noves practiques, treball en xarxa, aprenentatge, coneixement i comunicació. Canvis que no són gens fàcils per tots els elements i actors que intervenen, però que a la vegada són imparables.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s