El camí cap a la democràcia participativa

Per Laura Agustí

Al llarg del temps, les administracions han estat succeïdes per canvis i modernitzacions en els paradigmes predominants que s’adaptaven a les realitats socials. Des de la teoria weberiana que defensava un sistema de dominació racional legal basat en els conceptes de jerarquia, racionalitat impersonalitat formalitat i legalitat, s’ha avançat molt en la transformació de les diferents peces que conformen l’engranatge administratiu.

Actualment, ens enfrontem a un nou repte per la forma d’entendre l’administració i la seva relació amb la ciutadania, el concepte del govern obert, el qual observarem a través d’un projecte encapçalat per l’Ajuntament de Barcelona.

Sota el paradigma de la Nova Gestió Pública, el govern obert – també anomenat e-govern – és un model que estableix nexes de connexió amb els ciutadans i pren decisions basades en les seves necessitats i preferències. Així mateix, col·labora amb els agents socials en el desenvolupament dels serveis que presta i comunica les decisions preses de forma oberta i transparent (Calderón y Lorenzo, 2010).

Per tal d’entendre amb profunditat en què consta el nou paradigma de govern obert (tot i que no és actual, apareix ja als anys 70), cal exposar els pilars sobre els quals es sosté: Transparència, participació i col·laboració. Primerament, totes les accions realitzades per l’administració es troben sotmeses a l’escrutini públic i al rendiment de comptes per part de la ciutadania, la qual pot impugnar aquestes accions i disposar d’informació rellevant sobre l’activitat que es duu a terme a les institucions (Ramírez-Alujas, 2010). És a dir, és essencial l’accessibilitat a les dades dels serveis públics i la transparència, tant pel que fa a la creació de serveis i polítiques públiques com a altres àmbits del govern.

Seguidament, s’augmenten els espais de trobada i diàleg entre administració i altres agents de la societat (ciutadania, empreses, associacions, ONGs, etc.) amb la finalitat de potenciar el coneixement i experiència de tots els actors per a superar amb major eficàcia i eficiència els problemes públics. Per tant, el co-govern o la co- responsabilització han d’anar de la mà de la capacitat de resposta i receptivitat des del govern a les noves demandes que presenta la ciutadania i l’oportunitat de participar en la presa de decisions.


Govern obert i aprofundiment de la democràcia són dues cares de la mateixa moneda ja que les mesures per implementar-ho constitueixen una nova forma d’aproximar-se als ciutadans, una revolució en la forma d’utilitzar la informació de les administracions públiques o, fins i tot, una plataforma en la qual els ciutadans es converteixen en els veritables protagonistes de la democràcia (Lathrop i Ruma, 2011).

D’aquesta manera, el govern obert obre les portes a una major democràcia participativa. Aquesta permet incentivar “la participació i a través seu desenvolupar el judici polític ciutadà (….) com més ciutadans estiguin implicats en aquest procés, més gran serà la fortalesa de la democràcia, millor funcionarà el sistema, major serà la seva legitimitat i; Model sorgit als anys 80 per superar l’excessiva burocratització dels processos que creava ineficiències i distanciava a la ciutadania de l’administració a partir de la combinació de titularitat pública i gestió privada dels serveis aprofitant l’eficiència i productivitat del sector privat amb la recerca d’interessos generals del sector públic.


A continuació observarem un exemple d’implementació d’una de les múltiples cares del govern obert a Barcelona, a partir de l’ús de les TIC i les xarxes socials per a l’obertura de canals de participació i comunicació amb la ciutadania, potenciant la democràcia participativa.

L’Ajuntament de Barcelona darrerament ha creat un portal web anomenat “Decidim Barcelona” que funcionarà com a espai de deliberació i participació ciutadana en aspectes governamentals. Tal i com exposa el consistori, aquest “serà el marc dels processos participatius de ciutat i dels barris per construir de manera col·lectiva les polítiques municipals amb la ciutadania”. Amb la finalitat de fer una ciutat més oberta, transparent i col·laborativa, s’ha articulat aquest portal amb diferents eixos verticals d’actuació: Per un costat, s’han creat trobades físiques i online com a via de comunicació directa entre els actors polítics de govern municipal (alcaldessa i regidors principalment) i la ciutadania, per tal que aquesta pugui exposar les necessitats del seu barri o districte en l’àrea que pertoca. És a dir, l’objectiu és donar solucions col·lectives als grans reptes de ciutat i als de cada barri. Així doncs, la participació ciutadana millora la democràcia, gràcies a les aportacions dels veïns es poden atendre les demandes i necessitats socials del territori. A més, l’eficiència de les polítiques públiques augmenta amb un consens més ampli.


Per un altre costat, s’ha establert un procés participatiu pel Programa d’Actuació Municipal (PAM) 2020-2023, a través de qual la ciutadania pot complementar el PAM de la ciutat aportant modificacions o noves propostes d’actuacions, que seran avaluades per a la seva possible incorporació en el PAM definitiu. Aquest projecte es duu a terme mitjançant trobades físicament on es debaten els temes del PAM i s’acullen totes les propostes que després es desenvoluparan i afegiran al programa. Seguidament, l’activitat que més s’ha desenvolupat és l’anomenat procés de pressupostos participatius. Aquest projecte es basa en destinar una partida pressupostària (s’han reservat concretament 75 milions d’euros) que s’invertirà als programes que la ciutadania decideixi per districtes. Aquests programes seran oferts per l’Ajuntament i els veïns i veïnes escolliran a quin àmbit volen destinar els recursos (per exemple, millores de l’espai públic; infraestructures i mobiliari urbà; aplicacions tecnològiques, etc.). De moment s’estan fent proves pilot als districtes de Gràcia i
l’Eixample per veure quin impacte genera la política.

Finalment, al mateix portal hi ha un apartat que fa referència a la rendició de comptes i la transparència, on el consistori aporta dades sobre els recursos econòmics i la gestió, així com de les trobades amb la ciutadania que es duen a terme. Per concloure, l’exemple de la ciutat de Barcelona exposa clarament la voluntat creixent
de les administracions per reforçar la democràcia participativa i empoderar a la ciutadania en el procés de formulació de polítiques públiques mitjançant la creació de xarxes de consulta. Aprofitant el potencial de les e-consultes, les institucions públiques s’apropen a la societat civil i fomenten la millora de les polítiques públiques al municipi.


Personalment, considero que avui dia, la democràcia de qualitat exigeix un govern obert i transparent, que rendeix comptes i exigeix, a més, una societat estructuralment democràtica. I particularment, em sembla que el projecte de l’Ajuntament de Barcelona podria servir de model pilot per a altres administracions municipals que vulguin potenciar els beneficis del paradigma del govern obert en termes de governança democràtica – aproximació i incorporació dels ciutadans a l’acció pública – i governança eficaç, la qual posa el focus en la capacitat per resoldre problemes col·lectius.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s