L’administració pública i els reptes tecnològics

Per Laia Rodríguez

La revolució tecnològica 2.0 va suposar un canvi als paradigmes de la gestió pública i encara avui en dia, aquest canvi segueix vigent i en procés. Internet i les TIC han estat el substrat de les principals transformacions socials, econòmiques, polítiques i culturals de les últimes dècades. Com comenta Criado (2016), durant dècades les administracions públiques han anat adaptant tecnologies en diferents onades i etapes vinculades a les seves noves capacitats.

Aquest mateix autor defensa però que el canvi i la incorporació de les noves tecnologies és poc visible: La gestión pública ha ido incorporando a su agenda de intereses el papel de las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) de una manera muy tímida, dejándola en manos de expertos en sistemas de información o tecnólogos con menor experiencia en los dilemas de la gestión pública. Ramió (2018) defensa que la gestió de les TIC hauria de ser responsabilitat d’un col·lectiu de personal que no estigui exposat a tensions i incentius per a dur a terme activitats corruptes i per poder dur-ho a terme no es poden externalitzar els centres de
gestors de noves tecnologies, ja que es perd control sobre aquestes.

Per poder fer front a aquests canvis l’administració pública hauria de tenir una cultura organitzativa cohesionada i amb un caràcter proactiu al canvi vers a les noves tecnologies. Els valors públics haurien d’anar de la mà amb els valors tecnològics. Per tant, prioritzar l’ús de la tecnologia de la informació i comunicació com una eina estratègica per a la innovació del sector públic. Les organitzacions públiques no poden
romandre aïllades a les transformacions, han d’integrar-se a la societat de la informació i el coneixement i aprofitar tota la seva potencialitat. Per tant, els nous valors haurien d’aportar intercanvi d’informació, de coneixements i de cooperació per tal de tenir uns millors serveis públics.


Segons (Del Canto, García, Martínez, i Uzcátegui, 2014) el sector públic té moltes mancances tecnològiques com absència de cultura digital, excés de treballs manuals, la falta d’equipament, la gestió de la tecnologia de la informació resulta deficient i els treballadors no tenen les capacitats adequades. Pel que fa al fet que els treballadors no tenen les capacitats adequades, hem de tenir en compte que comenta reiteradament Carles Ramió, l’administració pública patirà una jubilació massiva en uns anys, ja que molts dels treballadors que té l’actual administració, són els creadors d’aquesta. Tanmateix, aquesta jubilació massiva podrà produir una pèrdua de coneixement massiva que és aquell coneixement que s’ha adquirit mitjançant l’experiència i no mitjançant estudis. Per tant, es podria utilitzar aquesta jubilació imminent per introduir el canvi de forma proactiva millorant les capacitats dels nous treballadors.

Les noves tecnologies afavoriran l’apropament entre l’administració i la ciutadania. Molts cops es considera l’administració com una institució corrupta i per tant es produeix una desafecció de la ciutadania de cara a valorar l’administració. S’ha de considerar que l’administració no és corrupta sinó que ho és el personal, això es pot veure si es duu a terme un procés de transparència i retiment de comptes, fet que és més fàcil amb les noves tecnologies amb una simple cerca a Internet.

Introduint canvis tecnològics podríem millorar la qualitat dels serveis oferts pel sect públic i alhora la legitimitat d’aquest, en tant que introduint les tecnologies a models administratius com el Weberià o burocràtic faria reduir part del treball manual i per tant produir una automatització que permeti per transparència per part del ciutadà que espera el servei i també una millora en l’eficàcia i eficiència a l’hora de produir elservei. A més a més també podem millorar la qualitat, ja que es guanyaria en accessibilitat utilitzant una aplicació o internet, això s’ha demostrat que és possible durant l’actual pandèmia de la COVID-19, ja que s’ha produït agilització d’alguns tràmits i més accessibilitat.


La innovació tecnològica contribuiria a incrementar la transparència i el control de l’activitat dels governs. Alhora, es podrien obrir nous espais de participació ciutadana i d’aquesta forma acabar amb els problemes de legitimitat dels sistemes polítics. Un exemple d’això és l’e-govern o govern electrònic. La Unió Europea defineix el terme com “l’ús de tecnologies de la informació i la comunicació a les administracions públiques – per millorar els serveis i el procés democràtic i per reforçar el suport a les polítiques públiques.

Aquesta participació ciutadana a través d’internet suposa moltes oportunitats com l’accés fàcil a la informació, permet elevar la participació dels ciutadans i pot reduir la distància entre ciutadans i polítics. A més a més, fomenta la participació de col·lectius que podrien no haver-hi participat, abarateixen costos de participació i sobretot faciliten la transparència. Així i tot, actualment es produeix una escletxa digital, ja que no tothom té accés a internet i es produeix un biaix del perfil dels participants, ja que normalment hi accedeix la gent en edats més primerenques, sense comptar que la cultura participativa dels ciutadans segueix essent baixa.

Recollint el més important, la nova cultura organitzativa de l’administració s’hauria de basar en uns pilars fonamentals que són la transparència, la participació i el retiment de comptes, ja que amb les eines com les TIC aquests pilars són més fàcils de dur a terme. És per tant que la incorporació definitiva de les TIC aportarà beneficis com una major eficiència en els processos, disminució de la burocràcia, millor qualitat del servei
per al ciutadà i més comunicació entre l’esfera pública i el ciutadà.

Així doncs, considero que les TIC són una eina necessària per aproximar l’administració a la ciutadania i d’aquesta forma crear menys desafecció i legitimitat vers el món públic. Es tenen molts perjudicis negatius vers l’administració pública i els funcionaris i la forma de solucionar-ho és fomentant la participació ciutadana i la transparència.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s