Les TIC com a instrument per a reforçar la transparència a les administracions públiques

Per Sara Gómez

L’evolució i el canvi són els factors que regeixen tots els àmbits professionals i vitals. Les administracions públiques no en són cap excepció. Un simple ‘clic’ a un telèfon mòbil o un sofisticat software són algunes de les possibilitats que responen a l’exigència derivada d’un món tecnificat, connectat i rigorós. Aquest fet ha comportat la integració d’unes avançades eines que dinamitzen els processos administratius, augmenten la qualitat dels serveis prestats i responen als requeriments actuals d’una societat més conscienciada i reivindicativa. Però, per sobre de tot, possibiliten fer més translúcides les informacions administratives a l’abast d’uns ciutadans que mereixen conèixer-les.

Inicialment, cal destacar quins són els orígens de la integració tecnològica en l’administració pública. Les primeres iniciatives de reforma de l’Administració emprant les TIC van sorgir als EUA amb la llei Government Paperwork Elimination Act de 1998 i el Memorandum on e-Government del President Clinton (1999), el qual disposava que els 500 formularis més utilitzats pels ciutadans estiguessin disponibles en línia abans del mes de desembre de l’any 2000. Va ser a mitjans de la dècada de 1990, amb el sorgiment de l’anomenada “societat de la informació”, quan es va obrint pas la idea que les noves tecnologies poden aprofitar-se per “reinventar” i mostrar les tasques governamentals.

Les e-Administrations s’idearen per constituir una oportunitat que millorés la legitimació administrativa davant la ciutadania mitjançant l’oferta d’uns serveis de més qualitat (clients contents) i de legitimació política mitjançant mecanismes de participació (ciutadans contents). D’aquests projectes inicials han sorgit efectes beneficiosos que combaten els grans retards i les traves processals pròpies dels procediments administratius d’estil tradicional. No obstant això, el punt de canvi s’ha observat en la incitació d’un nou paradigma de relació entre el poder públic i el ciutadà, qui vol i mereix coneixement i auto-poder per participar, demandar i proposar. Els ciutadans, un cop han obtingut eines tecnològiques pròpies, han obligat les administracions a publicar dades i detalls abans ocults. Aquest fet ha motivat una interacció molt més àmplia i consistent.

L’accentuació en la transparència és un fet molt rellevant que, a més, es subjecta en  un reajustat principi d’eficiència i productivitat que presideix l’acció administrativa tecnificada. De fet, la “digitalització” de l’administració supera el fenomen d’una “fragmentació del procediment”, reduir el cost dels tràmits administratius i facilita els seguiments del rendiment, establint estàndards d’eficiència automatitzats, creïbles i objectius en els casos de processament.

Un altre factor molt notable que incentiva una e-Administració més diàfana correspon a la minimització dels riscos de “captura” o manipulació en la formulació d’actes administratius no transparents. La corrupció en els procediments administratius, causada principalment per la intervenció d’interessos personals, és més probable que la potencial en tràmits virtuals. Per tant, els processos programats que són idèntics per tothom asseguren uns resultats directes no desviats. A més, com que els ciutadans i les empreses tenen accés a informació vàlida i oportuna sobre les operacions i decisions de l’Estat, l’administració pública es troba sota una supervisió constant que estableix estàndards de rendició de comptes més estrictes.

La transparència en la gestió pública podria augmentar la seva capacitat de detecció i anàlisi de les necessitats i demandes dels ciutadans. Més enllà de l’augment de la legitimitat, l’accés ciutadà a la presa de decisions garanteix la presència de prioritats ciutadanes per polítiques públiques a través de mecanismes que faciliten la comunicació bidireccional com el vot electrònic, sistemes de consultes virtuals, debats o iniciatives de participació directa. Al seu torn, els sistemes comunicatius a l’administració constituiran un mitjà idoni per a l’agregació d’interessos dels diferents col·lectius socials. Així, tant la llibertat d’expressió com la d’associació han de potenciar-se per assegurar l’efectivitat derivada de la transparència.

Així mateix, i com un element molt important en quant a transparència, les noves tecnologies promouen el principi d’igualtat d’accés als serveis administratius, component fonamental de la “democràcia administrativa”. Aquest fet es visualitza en la reducció de les barreres geogràfiques, permetent que els ciutadans/usuaris de les TIC accedeixin a les plataformes web d’administració en qualsevol moment i en realitat temps. En canvi, hi ha un risc preocupant de caure en asimetries socials derivades de l’accés a les tecnologies (normalment de preus bastant elevats), alterant els serveis i drets dels ciutadans exclosos tecnològicament que, com mostra l’experiència dels països més avançats, representen gairebé un terç de la població.

La disponibilitat d’informació és una condició substancial per la transparència, però no és necessàriament suficient per fer-ne ús. Els factors com la manca d’incentius o coneixement ciutadà previ, la possible apatia que condueix a la inacció i l’excés d’informació redueixen l’impacte dels sistemes de divulgació. Moure un gran i quasi immanejable volum de dades disponibles pot tenir un efecte invers. Un cas clar, aplicat al Govern, es pot observar a les campanyes electorals. Malgrat l’abundància de dades sobre el finançament de les campanyes dels candidats, no hi ha una avaluació real i una estimació del grau d’influència que exerceixen grans contribucions “eminents”. Per tant, el “filtratge” de la informació disponible, l’ús adequat i dinàmic dels serveis i la “classificació” de la informació important sense censurar-ne de necessària són processos igualment fonamentals per a un ús adequat i efectiu de la informació de les e-A.

En conclusió, doncs, els punts essencials per un món administratiu transparent es troben al Pla d’Acció sobre Administració Electrònica de la UE 2016-2020, que desitja fer complir set mesures primordials a tots els estats europeus. El quart d’aquests principis es fonamenta en “Obertura i transparència” i dicta que “les administracions públiques han de compartir informació i dades entre ells i permetre que els ciutadans i les empreses puguin accedir al control i corregir les seves dades; permeten als usuaris controlar els processos administratius que els impliquen; involucrar-se i obrir-se als grups d’interès en el disseny i lliurament de serveis.” Si aquesta política es complís, es podrien assolir administracions obertes, eficients i integradores prestant serveis digitals sense fronteres, personalitzats i fàcils d’utilitzar. La societat exigent actual hauria de gaudir dels mateixos.

Des del meu punt de vista, aquelles tecnologies que s’apliquen a l’e-A no s’haurien de considerar “noves”. Aquests avenços han estat al nostre abast les últimes dues dècades i s’hauria d’interioritzar finalment que la seva integració constant a les nostres vides, ara, és un fet natural i ordinari. Les administracions públiques, doncs, ja estan ben encaminades en adoptar-les però, a més, haurien de potenciar el contacte directe amb els ciutadans de forma honesta i desinteressada per no forçar la societat a estar en tensió analitzant cada pas del poder. Així, encara que les TIC ens han facilitat dades i referències que han motivat la mobilització ciutadana per controlar el poder administratiu i tenir un impacte en les millores de serveis i procediments socials, penso que encara queda un llarg camí per recórrer en quant la fluïdesa i l’accessibilitat dels serveis virtuals que ens propicien estar alerta de com procedeixen per sobre nostre. La dedicació i la transparència dels serveis públics mai són suficients i, amb l’ajuda tecnològica, han d’incrementar paulatinament per adaptar-se a les demandes actuals. Considero que això ha de venir impulsat pel lideratge polític i acompanyat d’un marc legislatiu que permeti garantir la seguretat jurídica i el ple exercici dels drets i deures dels ciutadans dins un escenari intel·ligentment tecnificat.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s