OPEN DATA: La nova filosofia de les dades obertes

Per Sara Oliver

Que les noves tecnologies han revolucionat la nostra societat és, a hores d’ara, del tot indubtable. Les utilitzem ja pràcticament de manera inconscient i s’han convertit per la majoria en indispensables. I, com no podia ser d’una altra manera, la modernitat ha envaït també les administracions públiques, aquesta vegada en format open data. En el context d’una època de desencant de la població en relació a la política i amb l’objectiu d’aconseguir una administració el més transparent possible, els governs opten per impulsar un model de “dades obertes” on aquestes dades poden ser “utilitzades, modificades i compartides lliurement per tothom i amb qualsevol intenció”.

En primer lloc cal tenir clar que tot i que les dades obertes contribueixen a construir un model d’administració més transparent, open data no és sinònim en sí mateix de transparència. Explicava Marc Garriga, co-fundador de l’empresa Deside Datum Data Company en una jornada sobre open data a la Universitat de Murcia que la diferència entre dos conceptes rau en que, mentre que transparència implica comunicar a la ciutadania les accions del govern de manera plana i senzilla per tal que puguin ser enteses per tothom, les “dades obertes” es limiten a donar dades. És a dir, les dades obertes són això, dades, i tot i que tothom hi pugui accedir lliurement per saber, per exemple, a què es destinen els impostos pagats, les dades segueixen sent només dades i per tant difícils d’interpretar o d’arribar a un conclusió clara per la major part de la ciutadania. Així, l’open data és més útil per periodistes o especialistes que les utilitzaran per parlar de temes concrets.

El nou model open data, per tant, contribueix a construir una administració més transparent i en conseqüència un més bon govern en aquest sentit. Que la ciutadania tingui a l’abast aquest conjunt de dades que li proporciona el govern fa que disminueixi la línia que separa representants i representats fins al punt que els representats es puguin arribar a sentir més representats pels seus representats. Així, malgrat la major part de ciutadans no arribin a interioritzar o a entendre les dades que els proporciona l’administració i hagin de ser interpretades per una tercera persona, el simple fet de saber que les té a l’abast i que hi pot accedir fàcilment en qualsevol moment ja implica un cert grau més de confiança envers la classe política i per tant una major cohesió de la societat.

Hi ha tres característiques que fan que les dades obertes siguin realment això, obertes. Una d’elles és la disponibilitat, les dades han de ser accessibles (generalment a través d’Internet) i han de poder ser consultades de manera fàcil i sense impediments; una altra de les característiques és la redistribució i reutilització, dit d’una altra manera, les dades han de poder ser redistribuïdes per aquell que les consulta; i, finalment, la participació universal, és a dir, no hi ha d’haver restriccions d’accés de cap tipus envers cap persona, col·lectiu o àmbit. Així doncs, en termes generals les dades obertes s’han de poder consultar fàcilment per qualsevol persona i s’han de poder ser reutilitzar.

En conclusió, les dades obertes són una nova eina que ofereixen les noves tecnologies i despunten com a artificis d’un nou model d’administració que pretén apropar-se a la ciutadania. Cal remarcar que són simplement això, dades, i per tant poden ser de difícil interpretació per part de la major part de ciutadans. Per aquest motiu són més utilitzades per periodistes o persones especialitzades que les reutilitzen per elaborar noves informacions i transmetre-les a la societat. Finalment per tal que el model open data funcioni cal que siguin realment obertes a tothom, que puguin ser redistribuïdes i accessibles.

Segons la meva opinió, les dades obertes al ser de fàcil accés i disponibles per tothom contribueixen a construir una classe política més transparent i a eliminar la barrera que separa dirigents i dirigits. Així, amb el nou instrument d’open data creix la cohesió de la societat de manera que el poble pot arribar a sentir-se més partícip de les decisions col·lectives al prendre consciència dels “números” del seu govern. Per tant, malgrat dades obertes no són sinònim de transparència sí que són un bon instrument per contribuir en un govern obert i proper al poble. A més, amb iniciatives com dondevanmisimupestos.es, creix aquest sentiment de col·laboració entre uns i altres al ser conscients a què van destinats els impostos que es paguen; i es pren consciencia dels diners que realment destinem a cada àmbit per tenir a canvi uns serveis públics força eficients i superiors als de molts països europeus. Així doncs, personalment considero que aquesta nova filosofia de les administracions públiques d’oferir les seves dades a la ciutadania és sens dubte una bona iniciativa per intentar recuperar la connexió amb els seus representats que sembla que s’ha anat perdent els darrers anys, precisament per una gran manca de transparència.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s