La informació és poder

Per Maria de Lluc

En un món on tenim accés a tota i molta més informació de la que necessitem, no valorem com n’és d’important. La informació i el coneixement són poder. Compartir el coneixement permet la dispersió del poder de manera que beneficiï a molts, no només a uns pocs. Aquest és el suport filosòfic darrere el concepte de dades obertes.

L’Open Data Handbook ens defineix les dades obertes com “dades que poden ser utilitzades, reutilitzades i redistribuïdes lliurement per qualsevol persona, i que es troben subjectes al requeriment de l’atribució i de compartir-se en la mateixa manera que apareixen.” D’aquesta manera entenem que les dades obertes, que poden ser relatives a qualsevol tema i de qualsevol tipus —documents pictogràfics, dades estadístiques, resultats d’estudis o anàlisis, informació sobre els serveis públics, etc.—, han d’estar disponibles i accessibles de manera convenient i modificable, han de poder ser reutilitzades i redistribuïdes i, fins i tot, integrades amb altres conjunts de dades. Tot això amb una participació universal: empreses, investigadors, altres institucions públiques o la ciutadania en general podran fer ús dels recursos d’informació amb qualsevol finalitat i ningú podrà ser discriminat a l’hora d’usar-les.

Actualment s’està donant cada vegada més importància a la transparència i la lliure circulació de dades, tot i que, les dades obertes van començar a fer-se visibles el 2009 amb distints governs (com els EUA, Gran Bretanya, Canadà i Nova Zelanda) que van anunciar les seves iniciatives cap a l’obertura de la seva informació pública.

Com beneficia als governs fer pública la informació? Fomenta la transparència en la gestió i poden ser una peça fonamental per revitalitzar la democràcia i fer-la més participativa, en els processos electorals l’accés a dades relatives als candidats, partits, activitat parlamentària, enquestes i resultats en temps reals o proper al real ens ofereix una visió més completa i rigorosa de l’activitat dels nostres polítics; millora l’eficiència i eficàcia dels serveis oferts pel govern; genera activitats de negoci i l’impacte social; busca l’eficiència en la governança; mesura l’impacte de les polítiques; genera nous coneixements a partir de fonts de dades combinades i patrons a grans volums; i serveix per a l’autoempoderament.

Com ens explica l’ajuntament de Barcelona: “Els equips de govern que estiguin realitzant esforços per dur a terme el seu compromís amb una adequada governança publicaran de forma oberta informació clara sobre els estàndards que fan servir, les polítiques que s’estan desenvolupant, els seus processos interns i dades detallades sobre les col·leccions de recursos exposats per a la seva possible reutilització.”

Un exemple d’avantatges que produeix l’obertura de dades seria la publicació web de totes les dades relacionades amb educació per part del ministre d’educació holandès per tal que es poguessin reutilitzar. Des de llavors, es reduí el nombre de preguntes i, com a conseqüència, el volum de feina i despeses. Alhora, les preguntes restants resultaven més fàcils de respondre per la facilitat de localitzar  la informació important. Així, obrir les dades fa el govern més efectiu i així redueix costos. Un altre exemple seria el Departament Holandès de Patrimoni Cultural que està alliberant informació i col·laborant amb societats i grups històrics amateurs, com la fundació Wikimedia, amb l’objectiu d’executar les seves pròpies tasques de manera més eficient. Això no només millora la qualitat de les dades, sinó que també acabarà fent els departaments més petits.

En el govern, la transparència de dades cada vegada es complica més. Els activistes demanen més informació sobre tot, fiances personals dels candidats presidencials a una comptabilitat de com es gasten els doblers dels imposts. Les dades obertes permeten a les agències cíviques comunicar-se més efectivament amb els ciutadans, potencialment reforçant el concepte d’un govern “per part del poble i pel poble”. El 2013, a una major escala, els Estats Units i altres líders del G7 varen crear l’Open Data Charter per crear dades governamentals accessibles i transparents. Les dades es poden utilitzar per promoure la rendició de comptes, augmentar l’eficiència i fomentar la innovació científica i del sector privat. Els partits polítics també poden fer ús de les dades obertes i l’analítica avançada sobre ells per entendre millor als ciutadans i les seves necessitats.

Com ja hem vist, les dades obertes tot just comencen i s’espera que el seu recorregut sigui llarg. Són un ésser vivent que evoluciona constantment en temps real. Com també ho són els beneficis d’utilitzar-les, ja que les eines d’anàlisi de dades, cada vegada més sofisticades, ens permeten prendre grans dades i treure’n noves conclusions. Sabem que l’intercanvi obert de dades entre empreses, investigadors, comercialitzadors i governs duu a la innovació en tots els sectors, però el que no sabem és quines coses seran possibles en el futur. El que resulta clar, però, és que tenen un gran valor i importància. La integració de diferents fonts de dades i l’aplicació de tecnologies de Big Data i Intel·ligència Artificial ens oferirà en els pròxims anys resultats espectaculars. Noves combinacions de dades poden crear nous coneixements i idees, que poden dur a nous camps d’aplicació. Aquest potencial sense explotar pot ser aprofitat si transformam les dades públiques del govern en dades obertes. Cosa que només passarà si es tracta de dades veritablement obertes, sense restriccions (legals, financeres o tecnològiques) perquè sigui possible la seva reutilització per part de tercers. Totes les restriccions exclouran a persones de la possibilitat de reutilitzar les dades públiques i farà més difícil que es trobin maneres valuoses de fer-ho.

Gràcies a la recerca que he estat fent sobre les dades obertes i la pràctica que això comporta puc afirmar amb certesa que són el futur. Les dades obertes són una altra manera de concebre la informació i així poder treballar conjuntament amb qualsevol organisme o empresa o, fins i tot, particular que vulgui compartir-les. Evidentment, és una modernització de l’administració pública pel que fa a tots els avantatges que aquestes li aporten, que ja hem mencionat anteriorment, però m’agradaria remarcar la importància en el fet que l’open data faciliti molt més l’apropament de la política a la ciutadania fent de les decisions dels nostres governants també les nostres i podem saber quines mesures prenen i amb quina informació ho fan, facilitant així la implicació en elles. D’aquesta manera, com ja he volgut remarcar al primer paràgraf l’informació ens fa poderosos, i si tots tenim poder, més difícil serà controlar-nos.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s