Les TIC, una revolució necessària?

Per Anna Puigderrajols

Les TIC han suposat una revolució sense precedents en les nostres societats ja que han canviat per complet la manera que tenen les persones de treballar, de relacionar-se, en definitiva han canviat  per complet la manera de viure. Tan gran ha estat el seu impacte que han esdevingut un dels màxims centres d’interès d’empreses i governs. De fet, durant la primera dècada del segle XXI les TIC han experimentat un auge en l’administració pública ja que han començat a veure’s com a vehicle per fer més efectius els serveis públics que s’oferien al ciutadà. No gens-menys cal tenir en compte que la majoria de la recerca ha estat enfocada en l’aplicació de les TIC en el sector privat i no pas en el públic i, dins el sector públic encara s’ha fet un èmfasi menor en l’administració d’àmbit local.  El que es pretén doncs amb aquest article és precisament analitzar quin impacte i efecte poden tenir les TIC en relació a la modernització de l‘administració pública espanyola.

A partir del s XIX l’administració pública es comença a fer extensa i intensa en la societat del país fins a convertir-se en la manifestació del poder públic més visible de cara a la ciutadania. Amb el pas dels anys, s’ha fet manifesta la necessitat d’adaptar les administracions, cada vegada més complexes i fragmentades, a les necessitats del moment. El context actual, en el qual encara s’estan patint les conseqüències d’una greu crisi econòmica, s’ha de veure com una oportunitat per tal d’assolir un canvi en el model d’administració pública. Aquest canvi està sostingut en la implantació de polítiques de desenvolupament de l’administració electrònica, doncs aquesta s’ha de veure com un mecanisme més per aconseguir sortir d’aquesta crisi.

En la societat avançada en la que vivim, l’objectiu bàsic de qualsevol administració pública, ja sigui d’àmbit nacional, autonòmic o local, es pot resumir en quatre mots: “fer més amb menys”. En aquesta simple frase es troba la directriu bàsica de l’administració pública, doncs, per definició, l’objectiu d’aquesta és proveir de la manera més eficaç i eficient possible els serveis públics que requereixi la ciutadania.

Així doncs, davant les creixents demandes de serveis per part de la ciutadania i la situació de constant canvi tecnològic, s’han vist les TIC com un dels mitjans a través els quals les administracions poden no només millorar la qualitat dels serveis sinó també per reduir els costos d’aquesta provisió i com a mitjà per la seva regeneració i modernització. En els paràgrafs posteriors s’aniran desenvolupant aquestes idees per tal d’analitzar de quina manera les TIC poden contribuir en aquestes tres premisses.

Una de les disfuncions detectada tant a l’Administració General de l’Estat (AGE) com a les administracions de les Comunitats Autònomes, sobretot en les administracions perifèriques d’aquestes, és l’excessiu volum d’òrgans administratius i la gran fragmentació que això suposa. Davant d’aquest fet hi ha recerques que mostren com les TIC poden contribuir en la creació o en l’avenç cap a unes organitzacions més horitzontals, planes i menys fragmentades en el sentit que al millorar els canals de comunicació entre òrgans d’una mateixa administració i entre diferents administracions permetria reduir el nombre de gestors intermedis. Cal matisar però, que aquesta tesi no rep un suport unànime ja que hi ha estudis alternatius que afirmen que les organitzacions planes i horitzontals no són una conseqüència directa de la introducció de les TIC.

Seguint amb la idea expressada en l’anterior paràgraf, el fet de reduir el nombre de intermediaris fa possible reduir de manera considerable els processos i tràmits excessivament burocratitzats, doncs l’excessiva burocratització és una altra de les disfuncions principals que pateix l’administració pública. En aquest sentit les TIC permetrien tecnificar la burocratització, millorar la qualitat del procés burocràtic ja que les dades estarien centralitzades i això faria possible facilitar els processos administratius. Cal tenir en compte que aquest punt és de màxima rellevància en les administracions locals, doncs aquestes, d’acord amb les paraules del President de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, han de procurar que els processos administratius siguin senzills, diàfans i pròxims als ciutadans sense renunciar a la professionalitat i les garanties necessàries.

Un altre factor a tenir en compte respecte la reducció de la burocratització dels processos i la centralització de les dades de manera electrònica és la conseqüència directe que té sobre les càrregues administratives. Només cal observar com des de l’any 2008, últim any en que es va editar el BOE en paper, s’ha aconseguit un estalvi de 2000 milions d’euros, només en la despesa de fulls a l’any. Un altre exemple es troba en el càlcul estimat que va realitzar el Ministeri d’Economia i Hisenda el mateix any 2008 sobre l’estalvi que suposaria la licitació dels concursos electrònicament, fet que només és possible gràcies a la planificació i gestió estratègica que ofereixen les TIC. A més a més la reducció de la despesa de paper està en sintonia amb el creixent i necessari moviment ecologista a nivell internacional.

A nivell global també s’està avançant a passos agegantats cap a unes administracions totalment transparents i clares envers els ciutadans. Tant les ciutats com els estats o les comunitats autònomes han d’assegurar el lliure accés per part dels ciutadana a la informació que aquests desitgin tenir. Això és molt més fàcil si es fa a través de les TIC doncs l’accés a la informació és més ràpid, organitzat i clar. Tanmateix, aquí cal tenir en compte un altre factor important, la bretxa digital. Amb aquest concepte ens referim a que no tots els ciutadans tenen igual accés a les noves tecnologies i aquest fet sol ser reflex de les desigualtats socials. Aquest factor no es pot combatre sinó amb la promoció de l’equitat social a través de l’establiment de polítiques de redistribució de la riquesa i possibilitant la millora de les condicions socioeconòmiques dels grups més desafavorits.

Al llarg de l’article s’ha explorat com les TIC poden contribuir en la correcció total o parcial de les principals disfuncions de les administracions guiant-les cap a un nou model d’organització de l’administració pública ja que la introducció de les TIC no només suposa un canvi tècnic sinó que també suposa un canvi organitzacional. S’ha recorregut una part del camí, de fet segons l’informe de Nacions Unides Global I-Government Survey 2010, Espanya es troba situada en el novè lloc a nivell mundial en l’índex de desenvolupament de l’Administració Electrònica. Tanmateix encara queda molt per implementar sobretot en relació a la l’extensió de l’ús dels serveis posats a la disposició dels ciutadans; doncs moltes vegades els tenen a l’abast i no els aprofiten, sovint per la falta de coneixement.

Per concloure, considero que les TIC són i seran un factor clau per determinar finalment la direcció que prendrà l’organització de l’administració pública espanyola, sigui de l’àmbit que sigui. De fet, considero que la progressiva introducció de les TIC és imprescindible si el país es vol mantenir en una bona posició a nivell internacional per tal de poder relacionar-se amb la resta d’administracions d’igual a igual. No gens menys m’agradaria posar de manifest el fet que tampoc es pot prescindir del tracte humà que reben els ciutadans per part de les administracions en l’intent d’electrolitzar tots els processos. Ja que, com deia Albert  Einstein, “ L’esperit humà ha de prevaldre sobre la tecnologia”.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s