La política des de Twitter

Per Rut Font

La majoria de persones tenen els ulls enganxats al mòbil tot el dia. No és cap secret que Internet té viciat a mig món, però de tots els fets aparentment dolents se’n pot treure una cosa bona. I es que, què passaria si utilitzéssim les noves tecnologies com a mitjà per augmentar la participació ciutadana?

A causa de les necessitats de l’Administració pública, cada cop es defensa més el pas d’una comunicació vertical, on els usuaris són simples consumidors d’informació, a una comunicació horitzontal, on la ciutadania també pot dir la seva. Els ciutadans han utilitzat les noves eines proporcionades per la Web 2.0 per augmentar la seva participació. Mitjançant les xarxes socials, han passat de ser només receptors a ser també emissors.

La utilització de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) com a canals de participació ciutadana permet que els ciutadans expressin les seves inquietuds, queixes i recomanacions ràpidament. Així doncs, la comunicació entre les autoritats i la ciutadania creix a poc a poc, fomentant la mediació i la democràcia ciutadana.

Les TIC inclouen a la població en les decisions polítiques, enriquint la democràcia, ja que augmenta la representativitat i la confiança entre els dirigents polítics i la ciutadania.  Aquesta es converteix en protagonista per crear polítiques socials i per fiscalitzar els dirigents.

Tanmateix, per garantir que les tecnologies s’utilitzen per augmentar la participació ciutadana, és necessari comptar amb una societat reflexiva amb intenció de col·laborar amb l’Administració. Per aconseguir-ho, és necessari que s’estableixin uns objectius i quines són les seves possibilitats perquè els ciutadans sàpiguen què es demana d’ells.

Les noves tecnologies permeten, per una altra banda, que els polítics facin públiques les seves mesures perquè el poble les conegui i, alhora, trobar nous votants. La comunicació entre els dos actors via, per exemple, Twitter, permet que hi hagi un diàleg entre les parts i que el polític en concret pugui convèncer a altres persones perquè el votin.

Però no només els polítics com a individus aprofiten el potencial de les TIC. Les administracions s’han decantat per difondre missatges a través de les xarxes socials per tal de crear transparència i aprofiten els coneixements i opinions difosos per la ciutadania per generar eines participatives.

Els ciutadans juguen un paper vital per garantir la redempció de comptes en els processos electorals. Internet i els dispositius mòbils ofereix majors oportunitats per als ciutadans per participar en les eleccions de forma activa. Poden monitorar-les i opinar sobre els resultats de forma visible i comunicar-se entre ells el que fomentar un debat polític entre parts tradicionalment poc implicades.

Les formes de participació que ofereixen les TIC no tenen una perspectiva ideològica, sinó que impliquen diverses perspectives, són més plurals. Es tracta d’una relació més emocional on es poden compartir objectius amb persones de pensament diferent. Per exemple, a la xarxa s’han donat casos de militants d’esquerra defensors de la redistribució de la riquesa ajudant a una persona de la dreta clàssica en un projecte social religiós.

Internet ha promogut, també, formes de participació política no convencional com són les manifestacions i l’activisme social. Segons un article d’Antoni Gutiérrez-Rubí, assessor de comunicació i consultor polític, i de David Casacuberta, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’activisme social té una implicació en les accions a la xarxa. Els activistes consumeixen informació en fons d’Internet i reaccionen als fets.

Per una altra banda, la incorporació de les TIC també pot causar problemes, ja que no tots els partits polítics saben incorporar les idees i pensaments que aporten els activistes en els seus programes. Això comporta una forta desafecció política i xoca amb una participació tradicional vinculada estrictament als processos electorals. Aquesta ciutadania exigeix mecanismes per fer efectives les seves decisions.

Un exemple d’aplicació de les noves tecnologies que ha augmentat la participació ciutadana és la plataforma Decidim.Barcalona. Amb la voluntat d’aconseguir una col·laboració entre els barcelonins i el seu Ajuntament, la plataforma permet consultar els processos participatius, crear espais de participació, concretar cites presencials amb els membres de la institució i proposar, comentar i debatre mesures per millorar la ciutat.

En conclusió, les noves tecnologies aplicades a la participació política poden tenir un vessant positiu i un altre de negatiu. Per una banda, permet establir un diàleg i apropar els ciutadans als seus dirigents polítics. Els ajuda a opinar i a crear un debat entre la resta de la comunitat. Per una altra banda, crea expectatives de la ciutadania que les institucions pooden no cobrir i pot suposar una sobrecàrrega de demandes i d’informació per l’Administració. A més, provoca una escletxa generacional entre les noves generacions i les persones d’edat avançada a qui els hi costa utilitzar aquestes tecnologies.

Des del meu punt de vista, les Tecnologies de la Informació i la Comunicació creen nous espais per parlar de política i afavoreixen l’exposició d’opinions individuals. Les autoritats polítiques poden respondre més fàcilment a les demandes dels ciutadans i entendre les seves postures davant dels fets. Així i tot, considero que les tecnologies fomenten l’anomenat “efecte remat”, és a dir, les persones tendeixen a seguir les opinions dels usuaris que pensen igual que elles. Així doncs, no es crea un debat real, sinó que simplement cadascú reafirma la seva postura i no s’endinsa prou en el debat per a poder canviar d’opinió.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s