La gestió del coneixement, un valor clau per les administracions públiques actuals

per CINTIA VALENZUELA HERNÁNDEZ

Des de l’antiguitat, el progrés de la humanitat ha anat lligat a la generació i transferència del coneixement entre els individus en tant que aquest ha sigut un factor decisiu per al naixement de civilitzacions i organitzacions. Donada la gran importància que té el coneixement, i si es té en compte el context de globalització actual on la informació és un element determinant per les organitzacions, la gestió del coneixement en les administracions públiques resulta un ingredient clau per al seu desenvolupament i per la seva l’adaptació tant a l’entorn on duen a terme la seva activitat a les peticions cada vegada més exigents per part de la ciutadania.

Però, en què consisteix la gestió del coneixement? Aquest concepte va sorgir durant els anys noranta i malgrat que encara existeix una enorme complexitat entre els diferents acadèmics sobre que significa administrar els coneixements, totes les definicions guarden un element en comú: la distribució i l’intercanvi d’informació entre els membres que formen la institució per tal d’assolir els objectius de l’organització i poder generar un valor dins d’aquesta.

La gestió del coneixement es basa en l’augment de la productivitat i la promoció de la innovació, és a dir, si s’afavoreix el desplegament de tècniques que propiciïn la comunicació interna els treballadors posseiran altres competències i habilitats per solucionar els problemes que es presentin i podran desenvolupar les seves tasques d’una manera diferent de com ho havien fet fins ara. D’aquesta manera es pretén assolir la creació d’una administració pública més eficaç i així com que les administracions tinguin la capacitat de prestar serveis públics de major qualitat als ciutadans. Per tal de fer-ho possible, es fonamenta en dos elements primordials: el capital humà i la tecnologia. Si bé es requereix el compromís i la participació de tota la plantilla, per a tal efecte és necessari que els empleats públics estiguin motivats, ja que d’aquesta manera és molt més fàcil que es produeixi l’intercanvi de coneixements. Quant a la tecnologia, és imprescindible que les organitzacions utilitzin tots els beneficis que proporcionen les Tecnologies d’Informació i Comunicació (TIC) per poder compartir el coneixement dins de l’administració amb una major facilitat i eficiència.

Existeixen una sèrie d’instruments que permeten transmetre, capturar i emmagatzemar la informació dins les institucions públiques, en definitiva, gestionar el coneixement. Alguns dels exemples més rellevants d’aquestes eines que fan servir les administracions són les comunitats d’aprenentatge, les recompenses a les bones pràctiques o l’elaboració de jornades per tal de promoure la gestió del coneixement. Més enllà d’aquests instruments, existeix un factor determinant que resulta indispensable per gestionar la informació d’una manera adequada: entendre l’administració pública. És a dir, examinar i comprendre com funciona l’organització. Sense aquesta anàlisi serà molt difícil la implementació de mecanismes que possibilitin l’intercanvi de coneixement en l’organització.

Cal tenir en compte però que existeixen una sèrie de dificultats que és necessari afrontar per a poder aprofitar tot potencial d’administrar el coneixement: En primer lloc, hi ha una falta de compromís per part dels directius públics. És del tot necessari la seva implicació per implementar la gestió del coneixement dins de les administracions. D’altra banda, existeix una manca de planificació que determini les activitats que es duran a terme per tal de gestionar el coneixement d’una manera apropiada i profitosa. A més, hi ha una absència d’una cultura organitzativa amb creences, valors i costums basats en l’intercanvi dels coneixements entre els empleats públics que acompanyada. Això, juntament amb la jubilació del personal en un moment on encara no existeixen aquests mecanismes, dificulta la gestió del coneixement intergeneracional. Per últim, cal tenir en compte la limitació que pot suposar d no comptar amb la infraestructura tecnològica necessària per portar a terme la implementació de la gestió del coneixement. Aquesta dificultat es pot presentar sobretot en els casos de les administracions petites.

S’observa doncs com les administracions públiques encara han de superar moltes de les barreres que planteja la gestió del coneixement. Tot i així, tenint en compte el valor afegit que suposa la gestió del coneixement, i per tal de poder fer front als reptes que plantegen els processos de la globalització i a les reivindicacions dels ciutadans és necessari el desenvolupament d’instruments que possibilitin la gestió del coneixement de la manera més convenient i fructífera per les administracions públiques.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s