Anàlisi de la llei de transparència a Espanya i estudi de la transparència de les comunitats autònomes

per Simon Periano

Quina posició ocupa Espanya en el context de la Unió Europea en relació a la transparència de les seves Administracions Públiques? Quins efectes va produir l’entrada en vigor de la Llei 19/2013 de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern? Respon l’aprovació de lleis de transparència autonòmiques al color polític dels seus governs? Aquestes són algunes de les qüestions que es dirimeixen en el treball que es presenta i és que, actualment, s’ha de considerar el factor de la transparència com un fonament essencial d’una Administració Pública compromesa amb la seva ciutadania i amb la qualitat democràtica pròpia d’un Estat social i democràtic de Dret avançat i modern.

Des de fa uns quants anys, diferents organitzacions internacionals com és Transparencia Internacional feien èmfasi en la necessitat d’aprovar a Espanya un cos legislatiu que obligués a les Administracions Públiques a continuar treballant en el marc d’uns paràmetres de transparència i bon govern i que, alhora, incentivés la participació de la ciutadania en els afers públics atorgant-los un major accés a la informació.

L’any 2013, el poder legislatiu va aprovar la Llei 19/2013 de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern, per tal de posar en marxa una sèrie de mesures que asseguressin el compliment per part de les Administracions Públiques dels estàndards bàsics de transparència dins del marc de la Unió Europea. Aquest fet va constituir un avanç important en aquesta matèria perquè regulava, amb rang de llei, tota una sèrie de disposicions que feien de les Administracions Públiques uns ens més transparents. Tot i així, ens trobem amb una llei de mínims que conté algunes mancances rellevants com és el no establiment d’un règim sancionador clar, l’assentament del silenci administratiu de tipus negatiu quan no es resolen favorablement les peticions d’informació i l’existència de certs lligams del Consell de Transparència i Bon Govern amb el Ministeri d’Hisenda que no garantirien, en tot moment, la independència i autonomia de l’organisme.

De manera breu i concisa, es pot afirmar que la llei ha millorat la situació, però es considera que no ha suposat un canvi radical propiciat per una voluntat de regeneració o canvi polític, sinó que ha respost més bé a una exigència derivada del context. En aquest sentit, l’evidència empírica demostra que, en cas d’haver volgut produir un canvi dràstic i aglutinar una voluntat política de regeneració, la redacció del text normatiu hagués estat més clara i concreta i hagués comptat amb un contingut molt més detallat amb l’objectiu d’assolir un compliment efectiu de les fites legals establertes. A més a més, Espanya ha mantingut el índexs de transparència a nivell europeu molt similars als d’anys anteriors i continua essent un dels països amb menor nivell de transparència, ocupant una posició inferior a la mitjana de la resta de països de la Unió Europea.

Un dels aspectes més importants d’aquest marc normatiu és que faculta les Comunitats Autònomes a desplegar les seves pròpies lleis de transparència. En el treball, es va considerar rellevant procedir a l’anàlisi de diversos factors político-socials vinculats per veure, mitjançant regressions estadístiques, quin d’ells va tenir una major preponderància sobre el fet de l’aprovació d’una llei de transparència pròpia. Pel que fa els resultats, aquests van posar de manifest que aquelles Comunitats Autònomes que es trobaven en el seu darrer any de legislatura es veien més avocades a legislar en aquesta matèria.

Posteriorment, es va realitzar un estudi de la transparència de les autonomies mitjançant un total de vuitanta indicadors que ens permetessin constatar quines eren més transparents en quant a informació pública i quines ho eren menys. De l’anàlisi es deriva que totes elles, per regla general i en el darrer any, compleixen amb els indicadors de transparència de manera notable essent Catalunya, Castella i Lleó i el País Basc les més transparents i la Comunitat de Madrid, la que menys ho és.

A nivell de conclusió, s’afirma que la Llei de Transparència, Accés a la Informació i Bon Govern va suposar un canvi positiu i un avanç cap a una Administració Pública més competent, moderna i garant de drets; però, alhora, que caldria incloure un seguit de mesures cobertes per altres normatives de transparència europees que ajudessin a millorar, encara més, els nivells que tenim a Espanya. Tot i així, es deixa la porta oberta a que siguin les pròpies Comunitats Autònomes les que, en el marc del seu propi autogovern, puguin desenvolupar normativament textos legals més acurats, garants i complets. En definitiva, tot i els progressos aconseguits en aquesta matèria, cal seguir treballant conjuntament per assegurar augmentar la qualitat democràtica i la responsabilitat política pròpia de tot Estat social i democràtic de Dret.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s