La co-educació com a Política Pública per erradicar la construcció dels rols de gènere al sistema educatiu

per Pilar Terrassa

En tot procés de definició o plantejament d’una política pública és fonamental la identificació d’un problema públic, social. Precisament, les persones que vénen defensant la co-educació com a política pública porten quasi quaranta anys advertint sobre les mancances de les escoles mixtes per la seva incapacitat de construir una societat on imperi la igualtat d’oportunitats de facto entre dones i homes com a resultat de l’androcentrisme i sexisme presents en les mateixes. No es va reflexionar sobre les conseqü.ncies que es podrien esdevenir pel fet d’assumir que allò que aprenien fins aleshores només els nins havien de generalitzar-se per a tothom. És més, no es va tenir en compte que el punt de partida per a nins i nines no és el mateix.

De fet, van molt més enllà de la qüesti. del gènere i adverteixen, també, sobre les diferents interseccionalitats que afecten a les persones durant el seu cicle vital. Això és, tota persona està condicionada pel seu gènere, classe social, ètnia, edat, entre molts altres elements i, per tant, cal treballar per tal d’erradicar-ho.

Llavors, cal preguntar-se: què és la co-educació? “És l’acció educadora que valora indistintament l’experiència, les aptituds i l’aportació social i cultural de les dones i els homes, en igualtat de drets, sense estereotips sexistes i androcèntrics, ni actituds discriminatòries, per tal d’aconseguir l’objectiu de construir una societat sense subordinacions culturals i socials entre dones i homes (Llei 5/2008, de 24 d’abril, dels drets de les dones a eradicar la violència masclista). És, per tant, una proposta que posa al centre a les persones, al fet que es puguin formar com a iguals i atendre els seus contextos particulars per tal que no els limitin en el seu desenvolupament.

Si ens centram en l’element del gènere, és prou clar fins a quin punt incideix en les decisions vitals i de futur que van prenent les criatures i joves durant els anys escolars. Tot assumint que el gènere és quelcom que es fabrica, que es construeix socialment (definint la masculinitat i la feminitat i, per tant, tot allò que s’espera tant d’un home com d’una dona), es pot començar a entendre per què les diferents branques d’estudi i professionals estan bé feminitzades (grau mitjà d’imatge personal o batxillerat d’humanitats) o bé masculinitzats (grau mitjà en informàtica i comunicacions o batxillerat científic-tecnològic).

Al llarg de la nostra vida passam per diferents etapes de socialització, tot definint la nostra identitat. Els agents que ens acompanyen en les mateixes són: la família, els grups d’iguals, els mitjans de comunicació de masses i el sistema educatiu. En quin sentit ens afecten? Doncs funcionam per imitació, buscant l’aprovació dels que ens envolten. D’aquí, el paper clau de les escoles, instituts i universitats: tenen les capacitats i recursos per ensenyar a qüestionar i criticar la societat en què ens relacionam.

No s’està plantejant un ideal impossible d’assolir, perquè Catalunya ja compta amb la força de la llei per endegar un sistema educatiu que aposti per la co-educació: llei 5/2008, de 24 d’abril, dels drets de les dones a eradicar la violència masclista; llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació; llei 11/2014, per garantir els drets de les lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia; llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes.

Per tant, l’Administració Pública té l’obligació d’actuar a través de projectes públics per tal que l’educació esdevingui una eina més per tombar la cultura patriarcal i androcèntrica imperant, tot treballant per donar visibilitat a les dones, a les seves contribucions al llarg de la història. Es requereixen plans concrets que incideixin en els currículums. Però, sobretot, la implicació de tota la comunitat educativa (que va molt més enllà de les escoles, mares i pares) i institucions públiques i així fer possibles les avaluacions periòdiques i la proposta de millores en funció de les errades que es vagin trobant pel camí.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s