La llei de la dependència: Paper mullat

per Mar Jiménez Pons

L’any 2007 es va adoptar la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència amb l’objectiu “d’atendre les necessitats d’aquelles persones que, per trobar-se en una situació d’especial vulnerabilitat, requereixen de major suport per desenvolupar les activitats essencials de la vida diària, assolir una major autonomia personal i poder exercir plenament els seus drets de ciutadania”.

Un dels reptes amb els que es trobava -i encara es troba- Espanya d’ençà els últims anys era l’acusat envelliment de la seva estructura sociodemogràfica -l’any 2002 la població major de 65 anys suposava un 16’6% de la població i en el tancament de l’any 2015 s’elevava fins al 18’49% segons l’INE-. Això es relacionava directament amb un augment de les persones que es troben en situació de dependència persistent en el temps -l’any 2000, un 25’24% de les persones majors de 64 anys es trobaven en una situació de dependència, xifra que ascendia a un 28’29% l’any 2015-. A més, a l’increment de les persones amb dependència, s’afegia un altre repte: el canvi estructural de la població espanyola. Generalment havien estat les pròpies famílies, i sobretot les dones, les que s’havien fet càrrec de la cura dels familiars en situació de dependència, és a dir, la cura quedava en mans de l’àmbit privat. Però els canvis en les estructures familiars, així com l’empoderament de la dona, amb la seva creixent incorporació al mercat laboral, feien necessari també l’establiment de recursos per tal d’assegurar que es seguís vetllant per les necessitats i la cura del col·lectiu en situació de dependència. Així doncs, l’any 2006, durant el mandat de Jose Luis Rodríguez Zapatero, va impulsar-se la ‘Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència’. El consegüent establiment de la Llei de la dependència marcava un abans i un després pel que fa al model de cobertura social imperant fins aleshores a l’Estat Espanyol.

La llei de la dependència i tot el sistema que se’n deriva ha topat però amb una sèrie obstacles des del seu inici: En primer lloc, la manca d’un coneixement adequat vers les necessitats reals d’aquest col·lectiu a l’Estat Espanyol. Va ser una problemàtica plantejada des del punt de vista sanitari, menystenint el pes social d’aquesta. A més, el fet que el model de dependència desenvolupat a Espanya  fos una assimilació a models d’altres països, sobretot del nord, països que compten amb una cultura familiar i de cura diferenciada, va provocar desajustos respecte la realitat espanyola i les seves necessitats des del primer moment. En segon lloc, i molt realcionat amb el primer fet exposat, el desbordament de les previsions. El nombre de persones susceptibles de sol·licitar les prestacions per l’ajuda a les situacions de dependència van superar amb escreix al previst. En tercer lloc, els recursos amb els que comptaven els diferents nivells territorials per desenvolupar la llei i superar un sistema assistencial eren molt limitats. Això conduïa a una oferta de serveis molt inferior a la que correspondria donades les condicions demogràfiques i socioeconòmiques del país i a un gran desequilibri territorial -situació que encara persisteix-. Per últim, i aquest resulta de gran importància, la crisi econòmica que Espanya va començar a patir un any després de la entrada en vigor de la llei, va condicionar el desenvolupament d’aquesta i no només ha impedit subsanar els desajustos expressats anteriorment si no que ha motivat reformes significatives que s’han traduït en un seguit d’ajustos pressupostaris i una reforma legal estructural a fi de, segons el govern espanyol, garantir la sostenibilitat d’aquest sistema.

A més, un altre conjunt de factors ha impedit poder actualitzar aquest coneixement i dur a terme les modificacions o actualitzacions necessàries per tal de subsanar aquestes mancances. En primer lloc, la manca de cultura d’avaluació. Si bé s’ha realitzat un seguiment de l’impacte de la llei sobretot des de una vessant quantitativa –com és el cas dels informes que emet la Generalitat o l’Observatori de la Dependència- no s’ha qüestionat la validesa de la gestió d’aquesta llei ni dels serveis que es desenvolupen a partir d’aquesta. No existeix cap mena d’avaluació completa i acurada fins al moment. D’altre banda, trobar-nos en una conjuntura econòmica de crisi i recessió ja mencionada anteriorment, ha impedit que, en el cas d’observar-se mancances i opcions de millora, aquestes poguessin aplicar-se, doncs la manca de pressupost -que comporta fins i tot que actualment els diversos organismes no estiguin fent front a la seva part proporcional dels costos- suposa un fre a l’evolució i millora d’aquesta llei.

Així doncs, la llei de la dependència es valora com un pas molt important en el reconeixement dels drets. Tot i així, des del primer moment va partir amb una sèrie de mancances que, les circumstàncies sobretot de caire contextual que s’han anat succeint, no han permès resoldre. Per tant, ens trobem amb una llei de la dependència que, a més de no ser la plantejada originalment, donats els diferents ajustos pressupostaris i legals posteriors, no aconsegueix adequar-se a les necessitats reals que viu aquest col·lectiu. Es constata el valor de la creació d’un sistema d’atenció a la dependència, però cal seguir treballant i millorant-lo a fi d’adaptar-lo al context actual i sobretot al context futur.

Resulta necessari escoltar els actors implicats en tal problemàtica, tenint en compte doncs la visió dels treballadors socials i sanitaris que presten els serveis, com a les persones beneficiàries d’aquests i els seus cuidadors. Són aquests els actors que compten amb els coneixements i l’experiència necessària sobre aquesta problemàtica en el nostre context determinat i han de ser per tant part important en l’elaboració de solucions adequades a aquesta i aconseguir una llei de la dependència al servei de les persones.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s